- 16:00. Presentació de les jornades. CNT Barcelona.

- 16:15. On estem en la crisi?. Miren Etxezarreta. Economista, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant 35 anys i membre del Seminari d’economia crítica TAIFA.

- 17:30. El capitalisme avui: crisi o enfonsament? Algunes consideracions. Toni Castells. Economista.

- 18:45. Propostes anarcosindicalistes davant la crisi econòmica. Gaspar Fuster. Professor d’Economia a Secundària i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 20:00. Debat general i conclusions.

Lloc: Pati Manning – Auditori. C/ Montalegre, 7 (<M> L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat).

DISSABTE 10 D’ABRIL MATÍ.

Estudis sobre autogestió i models de socialisme i comunisme llibertari (I).

- 10:00. Socialisme i comunisme llibertari en el pensament econòmic fins a 1939. Lluís Rodríguez Algans. Economista i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió ICEA.

- 11:15. Autogestió, un debat actual: planificació participativa o reconceptualització del mercat. Endika Alabort Amundarain. Professor d’Economia a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea i membre d’ Ekonomia Zientzia eta Autogestioaren Institutua – ICEA.

- 12:30. Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió: estudi i suport tècnic per a l’autogestió generalitzada. Membres d’ICEA.

- 13:45. Debat general i conclusions.

DISSABTE 10 D’ABRIL TARDA.

Estudis sobre autogestió i models de socialisme i comunisme llibertari (II).

- 16:00. Economia de la llibertat: creació d’una vida plena per tots (es comptarà amb traducció simultània). Jon Bekken. Membre del col·lectiu editorial d’Anarcho-Syndicalist Review, Ex Secretari General-Tresorer d’Industrial Workers of the World.

- 17:15. La Democràcia Inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesis llibertària: fonaments i proposta de estructura social i transició (es comptarà amb traducció simultània). Takis Fotopoulos. Filòsof polític i ex catedràtic d’Economía de la Universitat North London (Regne Unit) on va ensenyar Economía Política durant 20 anys. Ha estat editor de la revista teòrica Democracy & Nature, The International Journal of Inclusive Democracy des de 1992 i fundador del moviment de Democràcia Inclusiva.

- 18:30. Planificació anarquista per a les economies del segle XXI: una proposta (es comptarà amb traducció simultània). Robin Hahnel. Professor Emèrit de l’American University, on va ensenyar Economia Política durant 33 anys. Actualment és Professor Visitant a la Portland State University. Creador amb Michael Albert del model econòmic denominat Participatory Economics, PARECON (Economia Participativa).

- 19:45. Debat general i conclusions.

DIVENDRES 16 D’ABRIL.

Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (I).

- 16:00. Antecedents històrics i aspectes socials de la Guerra Civil. Paco Madrid. Historiador.

- 17:15. De cara contra l’Estat: la revolució de 1936 i el col·lectivisme agrari a Catalunya. Marciano Cárdaba. Historiador. Investigador dels factors socials, econòmics i polítics de les col·lectivitzacions agràries a Catalunya (1936-1939)

- 18:30. Les transformacions col·lectivistes en la indústria i els serveis de Catalunya (1936-1939). Toni Castells. Historiador.

- 19:45. Debat general i conclusions.

Lugar: Pati Manning – Auditori. C/ Montalegre, 7 (<M> L-3: Catalunya ó L-1 i L-2 Universitat).

DISSABTE 17 D’ABRIL MATÍ.

Col·lectivitzacions anarquistes durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939 (II).

- 10:00. Les col·lectivitzacions agrícoles a Aragó (1936-1939) entre revolució i reacció. Walther L. Bernecker. Catedràtic d’Història a la Universitat Erlangen-Nürnberg d’Alemanya.

- 11:15. Cop d’estat, guerra i transformacions socials a Andalusia i Castella (1936-1939). José Luis Gutiérrez Molina. Historiador. Investigador en història social contemporània, especialment la d’Andalusia.

- 12:30. Col·lectivitats al País Valencià. Acabant amb els tòpics típics. Manuel Vicent. Historiador i arxiver.

- 13:45. Debat general i conclusions.

DISSABTE 17 D’ABRIL TARDA.

Iugoslàvia 1950-1990.

- 16:00. El desenvolupament desigual com a límit dels processos d’autogestió. El cas Iugoslau. Ramon Franquesa. Professor d’Economia Mundial a la Universitat de Barcelona (UB). Investigador en gestió de recursos naturals renovables i en Economia Social i processos d’organització econòmica no capitalistes.

- 17:15. L’autogestió iugoslava i les restriccions imposades pel pla, el mercat i el partit únic: és la supressió de les institucions la solució? (es comptarà amb traducció simultània). Catherine Samary. Professora i investigadora experta en les transformacions iugoslaves i d’Europa de l’Est; activista a diverses xarxes internacionalistes.

- 18:30. L’autogestió iugoslava. Una perspectiva anarquista (es comptarà amb traducció simultània). Andrej Grubacic. Historiador i Sociòleg anarquista. Investigador en temes d’anarquisme i d’història dels Balcans. Membre d’Industrial Workers of the World.

- 19:45. Debat general i conclusions.

DIMARTS 20 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: anarquisme i anarcosindicalisme.

- 16:00. CNT: sindicalisme per a la transformació social. Genís Ferrero. Membre de CNT Barcelona.

- 17:15. Organitzacions llibertàries: Federació Anarquista Ibèrica (FAI), Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes (FIJA), Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL).

-18:45. Federació Anarquista Uruguaia. Anarquisme especifista, acció directa anarquista: per la construcció del Poder Popular. Mario Remedios. Secretari de Relacions de la FAU. Militant de l’Ateneu Germinal al barri Vila Colón (Montevideo).

- 20:00. Debat general i conclusions.

DIMECRES 21 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: cooperativisme i municipalisme.

- 16:00. L’economia solidària, embrió d’una nova economia? Jordi García Jané. Cooperativista, docent i escriptor sobre temes relacionats amb l’economia solidària i les alternatives socials en general.

- 17:15. Cooperatives: producció, finances i consum. Mol-Matric, Coop57 i Germinal.

- 18:45. Municipi llibertari en el camí de l’autogestió. Manel Aisa. Historiador. Assemblea del Barri de Sants. Mireia Roselló.

- 20:00. Debat general i conclusions.

DIJOUS 22 D’ABRIL.

Models organitzatius com a alternativa al capitalisme: anarquisme, cultura i moviments socials.

- 16:00. Ocupacions d’habitatges i centres socials. Jesús Rodríguez. Activista del moviment okupa.

- 17:15. Ateneus Llibertaris: Ateneu Enciclopèdic Popular i Ateneu Llibertari de Sants. Xavier Oller, historiador i Soci@s.

- 18:45. Centres d’Estudis Llibertaris: Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (Barcelona), Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny (Badalona), Centre d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat (Terrassa), Fundació Anselmo Lorenzo (Madrid). Soci@s.

- 20:00. Debat general i conclusions.

DISSABTE 24 D’ABRIL MATÍ.

Experiències actuals (I): Moviments socials a Amèrica Llatina, Chiapas i Brasil.

- 10:00. Moviments socials a Amèrica Llatina: amb el progressisme hem topat. Raúl Zibechi. Pensador-activista, docent i investigador en moviments socials, periodista i analista internacional de la Jornada (Mèxic) i Brecha (Uruguai).

- 11:15. La rebel·lió indígena de Chiapas. Comitè de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista.

- 12:30. Moviment Sense Terra de Brasil: la lluita per la terra, la Reforma Agrària i una societat més justa. Maria Carballo. Antropòloga i membre del Comitè de Suport al MST de Barcelona des de l’any 1996.

- 13:45. Debat general i conclusions.

DISSABTE 24 D’ABRIL TARDA.

Experiències actuals (II): Argentina, Veneçuela i Grècia.

- 16:00. De la crisi a l’autogestió: orígens i perspectives de la recuperació d’empreses a Argentina. Luis Buendía. Economista, investigador pre doctoral de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), i membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 17:15. Imperialisme, reforma social, poder popular a Veneçuela. Luis Baños. Militant llibertari actiu en processos d’organització, formació i lluita popular en el mitjà rural i la ciutat. Historiador i integrant de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió – ICEA.

- 18:30. Rastrejant l’antagonisme social i el moviment anarquista-antiautoritari a Grècia. Companys anarquistes de Grècia.

- 19:45. Debat general i conclusions.

- 20:15. Tancament de les jornades. CNT Barcelona.

Unes quatre-centes persones es manifesten contra la crisi i la concentració d'un grup neonazi.

La manifestació va ser un èxit en nombre d'assistents i no es van produïr incidents. Els manifestants vem sortir de la Plaça Marcet a les sis de la tarda i vem recórrer la Ronda Zamenhof fins arribar a l'Eix Macià, a la cambra de comerç (on va ser detingut el membre de l'organització neonazi, Ivan Chicano, acusat de diverses agressions feixistes) s'havien reunït un vintena de neonazis per protestar contra la crisi, la immigració massiva i la defensa de la identitat. La organització neonazi havia convocat diversos actes arreu de l'estat per mostrar el seu discurs xenòfob, tot i que a Madrid la concentració va ser prohibida. Un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra va dividir les dues manifestacions, els manifestants antifeixistes vem llegir el comunicat i vem anar fins la Plaça Granados i l'Ajuntament, on es va tornar a llegir el comunicat i es va criticar a la Conselleria d'Interior per permetre aquest tipus d'actes i a l'Ajuntament per no fer res al respecte.

L'acte va comptar amb una forta presència de militants de la CNT i diverses individualitats anarquistes. Es van repartir diversos fulls contra la crisi i publicacions anarquistes. L'acte també va comptar amb una gran presència d'entitats, col·lectius i persones, moltes de les quals es van unir durant el recorregut. Gràcies a tots ells/es. Esperem que aquest acte contra la crisi no sigui l'últim que es realitzi a la ciutat i no haguem d'esperar a que l'extrema dreta realitzi un altre concentració, per sortir al carrer. Els motius sobren: Especulació urbanística, augment de l'atur, corrupció política, retallades socials (proposta d'allargar la jubilació fins els 67 anys i avís d'una nova reforma laboral), ETT's, augment del transport públic, imposiblitat de que la joventut s'emancipi a causa dels preus i lloguers dels habitatges, augment del preu dels productes bàsics, rescat de bancs amb diner públic,etc.

El preso Amadeu Casellas ha salido este mediodía de la cárcel, después de
veinticuatro años encarcelado. El director del centro penitenciario de
Girona ha unificado los expedientes del antiguo código penal y del nuevo
y, una vez hecho los cómputos de las penas, ha concluido que Casellas ha
cumplido ocho años de pena que no le correspondían. Fuentes cercanas al
preso han explicado que ya hacía mucho tiempo que Casellas y sus
compañeros denunciaban esta situación y que el hombre estaba cumpliendo
más años de la cuenta, pero los responsables de Justicia y centros
penitenciarios 'siempre lo habían negado'.

No ha sido hasta ahora que un juez ha comprobado los expedientes y ha
resuelto que Casellas debería haber salido de la cárcel ocho años atrás.

Des del SOV Sabadell nuestras felicitaciones al compañero. Esperamos su
pronta recuperación de la última huelga de hambre y que pronto podamos
arrimar hombros en la calle para seguir peleando por un mundo, como
mínimo, mas amable.

Salud, anarquía y presxs a la calle.

Davant la insostenible situació a la qual ens ha abocat la crisi del sistema capitalista i que de nou colpeja amb major virulència els de sempre (classe treballadora i diversos i amplis sectors de la nostra societat), cal donar respostes clares i contundents, denunciant els veritables responsables d'aquesta situació, així com sortir al pas de qualsevol brot, sigui de racisme, sigui de retallada dels drets socials i laborals, individuals i col·lectius, cridant ben alt que els de baix som els que patim la crisi que han provocat els de dalt. S'ha de repetir tantes vegades com sigui necessari: no som els culpables sinó les víctimes.

El responsable de la crisi econòmica és el sistema econòmic que tenim: les grans empreses nacionals i transnacionals, amb les seves entitats bancàries, amb tots aquells agents que han participat en aquesta orgia desenfrenada d'avarícia lucrativa a través de l'especulació, amb els seus aparells mediàtics, amb els seus intel·lectuals a sou, amb els seus polítics professionals que elaboren les lleis segons les seves necessitats i interessos, amb la seva ideologia de competitivitat, productivitat pensament únic i del campi qui pugui, i sobre tot amb el seu l’aparell repressiu per protegir els seus privilegis.

Els qui han provocat la crisis, ara tenen el cinisme de donar les seves "receptes màgiques" per sortir-ne, i que, com sempre, passen, per retallar la despesa social (sanitat, ensenyament, i serveis públics en general); carregar contra els drets socials i laborals (jubilacions als 67 anys, major precarietat laboral, acomiadament lliure, etcètera) i estigmatitzar els sectors més febles de la societat (col·lectius d'immigrants, de joves, etcètera). Davant de tot això:

Denunciem

Que a la nostra ciutat hi ha grups d'extrema dreta que mitjançant una manifestació pretenen aprofitar la situació de crisi per fomentar el racisme i la xenofòbia amb falsos missatges per confondre a la ciudanía i, el que el Conseller d'Interior de la Generalitat, Sr Saura no tingui la valentía per denegar aquest tipus de manifestacions de caràcter antidemocràtic i xenófob.

La manca de decisió política a la nostra ciutat per condemnar aquest tipus d’actes que suposen un atemptat contra la pacífica convivència ciutadana i al treball de cohesió social i integració que s'està duent a terme a Sabadell.

Convoquem

A la ciutadania a una manifestació per fer front a la crisi i al racisme, el proper

dissabte 13 de març a la Plaça Marcet a 2/4 de 6,

i convidem a totes les entitats i organitzacions a sumar-se a aquesta convocatoria

Sabadell, 11 de març de 2010

La crisi que la paguin els rics!

Assemblea de Joves de Sabadell, Assemblea llibertària de Sabadell, Casal Independentista i Popular de Sabadell “Can Capablanca, CGT, CNT, CUP, Endavant, Entesa per Sabadell, FAAVV, FAIV, Justa Revolta, MPS, Ràdio Trama

El pany ja estarà arreglat demà, per tal de realitzar la jornada sobre control social i la presentació de l'Assemblea Llibertària de Sabadell. Que sàpiga el o els que realitzen aquests atacs que res ens aturarà. Salut i anarquia!

Disculpeu les molèsties a tots aquells/es que s'han trobat el sindicat tancat.

El 53,3% d'aturats sabadellencs són homes i el 46,7%, dones. L'atur afecta sobretot als homes majors de 45 anys i a les dones més joves, entre 16 i 24 anys. Per sectors, l'atur als serveis es va aturar. A la indústria es van mantenir els nivells respecte el mes de novembre, i finalment a la construcció va continuar empitjorant.

L'any 2009 va començar amb 45 empreses de Sabadell i comarca amb EREs temporals i altres d'extinció de contracte. La llista d'empreses afectades és llarguíssima: Talleres Auxiliares de Estampaciones (TADE), 25 treballadors van ser enviats a casa durant mig any; La vidriera Vislam, va tancar i despatxar a 70 treballadors; A Barberà, Magneti Marelli va patir un ERE temporal que va afectar a 800 persones i la companyia Sanyo va fer fora a 44 empleats; A Sant Quirze del Vallès, Cubiguel Compressors (Antiga Unitat Hermètica) també es va enfrontar a un ERE temporal; el fabricant d'insecticides i ambientadors industrials i domèstics Zoele, va tancar la seva fàbrica a Cerdanyola, fent fora a 165 treballadors; també a Cerdanyola l'empresa Cerámicas Sugrañes va arribar a un acord amb l'Institut Català del Sol per tancar la fàbrica en sis anys i fer fora els seus 200 treballadors; a Palau de Plegamans la farmacèutica catalana Uriach S.A ha despatxat a 100 treballadors; a Sentmenat l'empresa Kostal va anunciar un ERE temporal que va afectar els seus 635 treballadors; i l'empresa Delphi a Sant Cugat va aplicar un ERE temporal als seus 300 empleats.

L'empresa Estampaciones Sabadell situada a Palau i Plegamans ha patit diversos expedients de regulació de jornada. Estampaciones Sabadell (ESSA) ha presentat davant el departament de Treball un nou Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per reduïr durant un any i mig la jornada laboral de 170 treballadors de la planta de Palau-solità i Plegamans, els treballadors han respost anunciant noves mobilitzacions.

Els sindicats grocs (CCOO i UGT) firmen un Pacte Social de Ciutadania

Aquest implica el compromís de promoure i assegurar la creació de riquesa, el benestar col·lectiu i la justícia social en la construcció de la ciutat. Les centrals sindicals es comprometen a realitzar aportacions pels interessos socials. L'acord implica un reconeixement a les centrals obreres per la seva contribució, o sigui, a haver contribuït a pactar ERE's i ERO's i a la desmovilització dels treballadors a canvi de les sucoses subvencions. Doncs això, paraules i compromisos.

En uno de los innumerables temas que los foros de esta casa tratan sobre el centenario de unos y de otros, y entre innumerables “piropos” que los que nos llamamos anarcosindicalistas nos soltamos, alguien una vez más decidió que tocaba hablar de estrategias para el sindicalismo revolucionario del XXI. Así que si toca hablar de estrategias pues hablamos

El modelo de representación sindical mediante elecciones sindicales.

Me gustaría que, al menos, los partidarios de ir a las elecciones sindicales, si solo es esto lo que nos separa, reconocieran públicamente que en aquellos sitios donde no las hay, y por tanto no hay Comités, la estrategia de la CNT es la más coherente y acertada. Entonces empezaríamos a contar sector por sector el número de trabajadores que se encuentran en esta situación y quizás nos llevaríamos una sorpresa.

El tema de la Unidad Sindical

A mi parecer, si la CNT hoy asumiera el presentarse a las elecciones y unirse para ello a la CGT, poco o nada iba a cambiar el panorama sindical español. A los 3.000 delegados de CGT se le sumarían unos cientos más y punto.

En cambio si los miles de trabajadores de la CGT asumieran el reto que la CNT plantea, sí que creo que el cambio sería muy, pero que muy notorio.

Y no porque fueran a reforzarse númericamente las secciones de los sectores donde hoy la CGT tiene mayor peso (Renfe, Banca, Automoción....), que aquí pocos militantes aportaríamos, sino porque el anarcosindicalismo se convertiría en un referente real, implantado y a la vez poniendo en entredicho el sistema sindical actual en manos de las burocracias de CCOO y UGT., y no como ahora que se pretende ser "alternativa sindical" al igual que I.U. lo es en la política, es decir NADA, Humo, un globo del electoralismo...

Porque, efectivamente, en el camino de estos últimos 30 años, todos nos hemos dado contra un muro. La realidad es mucho más tozuda que nuestros deseos, pero ante ésta, si cabe reflexionar y preguntarse.

¿Qué hacemos y para Qué?.

Si la CNT ha tardado en empezar a poder llevar a la práctica su estrategia sindical, es porque las condiciones de partida no eran buenas: un Sindicato muy mermado de efectivos para tamaño reto. En cambio ahora, poco a poco, se pueden ir viendo resultados.

La CGT, en cambio, a pesar de su mayor implantación, ha tenido que adaptarse al juego, porque teniendo como tiene mayoría en el Comité en algunas empresas no ha hecho nada (que yo sepa y perdón si estoy equivocado) por tirar abajo el sistema representativo, sino que al contrario, pelea por mayores cuotas de representatividad (exactamente como los demás), sean los oficiales, sean los alternativos.

Si por ejemplo en PRASUR (Utrera) una recién formada sección sindical de CNT es capaz de tirar abajo un Comité de Empresa, ¿Por qué no puede hacerlo la CGT después de 30 años de experiencia en estos menesteres? Sencillamente porque no interesa, porque han acabado asumiendo que éste y solo este sistema son el único camino posible, que no sabemos hasta donde podrá llegar, pero desde luego no parece que en los próximos 30 años vaya a suponer el fin de la Hegemonía del tándem CCOO-UGT.

Entonces, ¿Otros 30 años hay que esperar? No creo que la situación de los parados y de los precarios estén como para creer que el Sindicalismo de Comités sean la solución. Es posible que muchos de ellos no vean un Comité en su vida. Quizás ese camino para los de SEAT o los del BBVA haya sido lo mejor aunque lo dudo viendo como se las gasta la patronal.

¿Por qué no son coincidentes las luchas entonces de los que proponen un camino u el otro? Porque en esto (somos todos culpables), somos más de vernos reflejados en siglas, que en vernos reflejados en CLASE.

La CNT puede aportar mucho, pero no somos los únicos ni los mejores. Lo que venga para los próximos cien saldrá de luchas como las de TMB (chapó por la CGT) y las de Lebrija (Chapó por la CNT) y las de los sin nombre, los de los sin siglas, todos con un denominador común, la fuerza y la constancia de los implicados... Esa es la Confederación a la que debemos aspirar, y entre el panorama de lo que hoy hay, creo y por eso milito en ella, que la CNT es lo que más se aproxima, precisamente por ese "encabezonamiento" en no entrar en el juego.

Ese pastel está vendido, y no es nuestro pastel. Ahora, toca demostrar la generosidad de quien busca el encuentro. El Odio hay que dejarlo contra el CAPITAL.

Salud. Mira també:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/12820#comment-18018

• Més de 150 persones participen a l'acte inicial del centenari del sindicat
• CNT ha presentat 50 activitats culturals a la ciutat commemoratives del centenari

Amb la sala Mirador del CCCB completa, la Confederació Nacional del Treball ha presentat aquest 26 de gener el seu projecte cultural a la ciutat per a commemorar els seus primers 100 anys d'anarcosindicalisme

L'acte, celebrat a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), inagura l'any de la central anarcosindicalista.

La Comissió del Centenari de la CNT (1910 – 2010) ha volgut compartir amb tots els assistents a l'acte, més de 150 persones, la commemoració dels primers 100 anys d'existència d'aquesta genuïna organització de treballadors i treballadores fundada a Barcelona el 1910.

La Comissió del Centenari ha iniciat l'acte explicant el perquè de la data escollida per a l'esdeveniment, essent avui el 71 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. D'aquesta manera la CNT ha volgut fer memòria de qui va “esclafar el somni d'un poble” i homenatjar els lluitadors per la llibertat.

En segon terme ha intervingut Carles Sanz, investigador de la història del moviment obrer i anarcosindicalista, fent un recorregut pel passat històric de la CNT catalana, destacant la importància social que el sindicat va tenir a Barcelona i a Catalunya en general.

En tercer lloc, ha intervingut Luis Fuentes membre de la CNT de Bilbao, exsecretari general de la CNT i membre de la Comissió del Centenari. Fuentes ha exposat el projecte de futur de la CNT, “una organització de treballadors i ciutadans lliures per a transformar la societat”. Així mateix, Fuentes ha fet un repàs de les propostes culturals i artístiques que la CNT està preparant per a la ciutat de Barcelona durant tot l'any.

Finalment, Juanito Piquete, músic i poeta llibertari ha exposat el seu sentiment vers les idees llibertàries, i la necessitat de passar de la idea a l'acció individual per a fer possible una transformació social.

Finalment, la CNT ha anunciat que inaugurarà una escultura de Juanjo Novella, artista del País Vasc, en record i homenatge a totes les persones que van donar la vida per la llibertat i la revolució social al fossar de la pedrera de Montjuïc, on hi ha la fossa comuna dels afusellats pel franquisme. Així mateix, ha presentat dues noves gravacions amb orquestra i coral dels himnes històrics de la CNT: “Hijos del Pueblo” i “A las barricadas”, veritables himnes que la CNT ha pogut reproduir al recuperar les partitures originals i que només restaven versions enregistres per l'Orfeó Català el 1936.

Comissió de Premsa del Centenari CNT (1910 - 2010)

La Secció Sindical de la CNT-AIT a la Fundació IRIS, la Secció Sindical de la CNT-AIT a Coressa i la Secció Sindical de la CGT

a Correus de Sant Vicenç dels Horts convoquen una manifestació el pròxim 12 de desembre a les 11h a Sant Vicenç dels Horts,

en protesta per l'acomiadament dels tres delegats sindicals i un treballador de correus.

La manifestació començarà al carrer Llobregat, al costat de l'estació de tren dels FGC de Can Ros.

Lloc: Plaça Sant Jaume de Barcelona (L4 Jaume I)

Hora: 19:00h

L'Amadeu ha tornat a declarar-se en Vaga de Fam. Us necessita a tots i a totes!

Amadeu Casellas llibertat immediata!

Hora: 18:00h

Lloc/Lugar: Centre Cívic Rogelio Soto, barrio de Campoamor, delante la Pl. Picasso.

Es tractarant els següents assumptes/Se trataran los siguientes asuntos:

-Confeccionar un calendari per les assemblees d'octubre i setembre.

-Realitzar aquestes assemblees en els disctrictes de la ciutat on encara no s'hagin realitzat.

-Confeccionar una proposta de taula reivindicativa de l'Assemblea de Sabadell a partir de les aportacions de les assemblees de Badia, Barcelona i les propies que van sorgir el dia 21 de juliol entre els assistents a l'assemblea.

Posar en marxa el blog: http://paradossbd.wordpress.com/

Us hi esperem!